Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

L’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili va ser obra dels arquitectes Joaquim Gili (nebot del fundador de l’editorial) i Francesc Bassó, que van projectar un edifici on es contraposaven els volums geomètrics i rectilinis a l’exterior amb les formes corbes de l’interior. Com a resultat, després de 7 anys de feina continuada i més de 200 plànols i esborranys, van aconseguir un dels exemples d’arquitectura racionalista més destacats de la ciutat de Barcelona. Emplaçat en un interior d’illa, l’espai es va plantejar com un edifici dividit en tres seccions disposades al voltant d’una rotonda central, que facilitava l’entrada i sortida dels vehicles als magatzems de l’editorial. Totes tres seccions es van vincular estretament a través de patis exteriors enjardinats, creats per mantenir la idea inicial del Pla Cerdà d’omplir de verd els interiors d’illa. Estilísticament, es va aconseguir conjugar la funcionalitat i la llum natural creant un espai diàfan amb un esplèndid sistema de ventilació creuada, per obtenir així un lloc de treball agradable amb una imatge que reflectia la modernitat de l’estil racionalista que Gili i Bassó defensaven, i que seguia la línia del que havia estat el moviment de la GATCPAC abans de la guerra i que en aquell moment representava el Grup R, del qual ambdós arquitectes formaven part.

L’operació, liderada per l’àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, segueix el camí iniciat en plans de ciutat tan destacats com el de Drets Culturals o el de Ciutat Educadora. Els districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc hi han vist l’oportunitat de guanyar usos i espais culturals i educatius de referència als seus territoris, ja que el nou equipament suposarà el trasllat de l’Institut de Cultura de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Educació a aquesta nova seu. D’aquesta manera, els espais que ocupen actualment, situats al Palau de la Virreina, a l’antiga Escola Massana i a l’edifici de plaça Espanya, 5, quedaran disponibles per donar-los nous usos per a la ciutadania.

Les excepcionals característiques de l’espai permetran que es converteixi en pol de dinamització i reflexió sobre la cultura i l’educació, obert a una programació periòdica d’activitats i als agents culturals i educatius que puguin valorar-ne usos nous per al barri i de ciutat.

Actualment, ja hi ha espais del conjunt edificatori que s'han llogat per a usos temporals, com ara l'exposició "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)", la seu de la Fundació Manifesta a Barcelona o l’Oficina d’Accés a la Formació Professional.